Portal

El mes d’octubre comporta un canvi de ritme i de clima. Amb la tornada a la rutina ja consolidada, és important preparar la llar per als mesos en què passarem més temps dins de casa. A Home Properties creiem que el manteniment preventiu és la millor estratègia per gaudir d’una tardor tranquil·la i sense imprevistos.

Comença per una revisió general de les instal·lacions. Purga els radiadors, comprova que la calefacció funcioni correctament i verifica l’estat de la caldera. Aquests passos senzills asseguren un ús eficient de l’energia i eviten problemes en ple hivern.

Una altra acció recomanable és revisar portes i finestres. Un bon aïllant no només millora el confort, també ajuda a mantenir estable la temperatura interior, reduint la despesa energètica. Aprofita per ajustar frontisses o canviar rivets desgastats.

La teulada i les zones exteriors també requereixen atenció. Retirar fulles seques de canaletes i desguassos preveu embussos quan arribin les pluges. Si teniu terrassa o balcó, guarda els mobles d’estiu i protegeix aquells que vulguis conservar en bon estat.

La neteja profunda és un altre punt clau. Octubre és un bon moment per ordenar armaris, treure la roba d’abrigar i preparar mantes i edredons. Aquesta organització no només aporta practicitat, també genera una sensació de renovació a casa.

Finalment, revisa la il·luminació interior. Amb menys hores de llum natural, comptar amb bombetes adequades i racons ben il·luminats millora tant l’estètica com la funcionalitat de cada espai. Una llum càlida i uniforme contribueix a crear un ambient més acollidor.

Amb una rutina de manteniment senzilla i ben planificada, casa teva estarà a punt per rebre la tardor sense complicacions, brindant-vos comoditat i tranquil·litat en els mesos més frescos.

Amb l’arribada de la tardor toca acomiadar-se dels banys d’estiu, però abans de cobrir la piscina i oblidar-nos-en fins l’any vinent, és important dedicar-li una estona al seu manteniment. Preparar la piscina quan acaba la temporada t’estalviarà problemes i despeses quan torni el bon temps.

En aquest article t’expliquem els passos clau per cuidar la teva piscina després de l’estiu i assegurar-te que la propera temporada la puguis gaudir des del primer dia.

1. Neteja a fons

El primer pas és fer una neteja completa de la piscina:

• Retira les fulles, insectes i restes de brutícia de la superfície.
• Passa el netejafons i esbandeix bé les parets i el terra de la piscina.
• Revisa els skimmers i el filtre, eliminant qualsevol acumulació.

2. Equilibra l’aigua

Abans de deixar reposar la piscina, cal comprovar els nivells de pH i clor.

El pH ha d’estar entre 7,2 i 7,6.

Afegeix el producte necessari per estabilitzar els nivells i evita que l’aigua es degradi massa durant l’hivern.

3. Tractament de xoc

Aplica un tractament de clor de xoc per desinfectar i deixar l’aigua en òptimes condicions. Això ajuda a prevenir la proliferació d’algues i bacteris.

4. Redueix el nivell d’aigua

És recomanable baixar uns centímetres el nivell de l’aigua perquè no arribi a la vora dels skimmers i evitar possibles danys per pluges o gelades.

5. Cobreix la piscina

Un bon cobertor és essencial:

• Evita que hi caiguin fulles i brutícia.
• Redueix l’evaporació i la pèrdua de productes químics.
• Protegeix la piscina de les inclemències meteorològiques.

6. Revisió del sistema

• Assegura’t que la bomba i el filtre queden en bon estat.
• Neteja els conductes i comprova que no hi hagi fuites.
• Desconnecta o programa els equips segons les necessitats de manteniment hivernal.

Dedicar temps a preparar la piscina al final de l’estiu és la millor inversió per allargar la seva vida útil i gaudir-ne sense problemes quan arribi el bon temps. Una mica de prevenció ara et permetrà tenir-ho tot a punt l’any vinent, sense sorpreses ni despeses innecessàries.

La possibilitat d’unir dos immobles per convertir-los en un únic habitatge és una alternativa cada cop més atractiva. Ja sigui per guanyar amplitud, millorar la distribució o adaptar-se a noves necessitats familiars, aquest procediment és legal i viable, sempre que es compleixin els requisits tècnics, jurídics i administratius corresponents.

Es poden convertir dues cases en una?

Sí. L’agrupació d’habitatges és un tràmit legal que permet unir dos immobles amb escriptures independents i transformar-los en una propietat. Es pot aplicar tant a xalets adossats com a pisos d’un mateix edifici, sempre que les condicions ho permetin.

En cas d’edificis amb divisió horitzontal, cal obtenir el consentiment de la comunitat de propietaris, que ha d’aprovar l’obra amb una majoria de tres cinquenes parts. Posteriorment, cal un projecte tècnic elaborat per un arquitecte i la corresponent llicència municipal d’obres.

Passos clau a l’agrupació d’habitatges

1. Nova cèdula d’habitabilitat

L’habitatge resultant ha de comptar amb un document actualitzat que garanteixi que compleix les condicions d’ús i de seguretat.

Registre i Cadastre

La fusió implica modificar la inscripció al Registre de la Propietat i sol·licitar una nova referència cadastral, que substituirà les anteriors.

Aspectes fiscals

La unificació pot reduir despeses ja que impostos com l’IBI es recalculen sobre la nova referència. En alguns casos, fins i tot és possible accedir a beneficis fiscals addicionals.

Subministraments

Caldrà agrupar els contractes de llum, aigua, gas i assegurances en un únic punt de facturació, cosa que pot implicar obres d’adaptació.

Quotes de comunitat

S’haurà de revisar el repartiment de despeses a la comunitat de propietaris per adaptar-lo a la nova situació.

 

Quins tipus d’habitatges es poden unir?

En general, qualsevol tipus d’immoble es pot agrupar sempre que es compleixi la normativa: xalets contigus, pisos a la mateixa planta, habitatges superposats o fins i tot una planta completa d’un edifici.

En definitiva, l’agrupació d’habitatges és una solució pràctica per als que busquen més espai i comoditat sense necessitat de traslladar-se. A Home Properties assessorem els qui desitgen emprendre aquest procés, acompanyant cada pas perquè la transformació es realitzi amb totes les garanties legals i tècniques.

Un dels temes que més preocupa en fer una reforma o construir des de zero és el cost de la instal·lació elèctrica. El cost no és únic, ja que depèn de diferents factors: des de la superfície de l’immoble fins a la complexitat de l’obra, el tipus de materials escollits i la tarifa dels professionals contractats.

 

Factors que determinen el pressupost

La mida de l’habitatge és el primer element a tenir en compte: com més gran sigui la superfície, més punts de llum, endolls i cablejat seran necessaris. L’antiguitat de la instal·lació també hi influeix, ja que a cases més velles sol ser imprescindible substituir tot el sistema. A més, l’accessibilitat, la necessitat d’obra (com falsos sostres o fregues a parets) i la qualitat de mecanismes i lluminàries marcaran la diferència en l’import final.

 

Preus orientatius

De manera general, els treballs d’un electricista oscil·len entre els 20 i els 90 euros per hora, mentre que la mà d’obra de paleta per recolzar el projecte sol rondar els 20-30 euros. Pel que fa a xifres globals, el cost mitjà d’una instal·lació se situa entre 35 i 40 euros per metre quadrat. Així, canviar la instal·lació elèctrica d’un pis de 80 m² pot rondar els 1.900 euros, mentre que un habitatge de 100 m² pot assolir els 2.500 euros. En cas d’una casa unifamiliar de 200 m², la inversió pot superar els 3.500 euros.

 

Si parlem d’intervencions concretes, instal·lar una presa de terra parteix d’uns 150 euros, substituir un quadre elèctric bàsic al voltant de 500 euros i legalitzar instal·lacions antigues pot incrementar notablement el pressupost.

 

Consells per optimitzar la inversió

Planificar quants punts de llum i endolls es necessitaran des del principi permet abaratir el projecte. Una altra opció interessant és combinar la reforma elèctrica amb altres obres per estalviar mà d’obra i temps d’execució. Així mateix, invertir en mecanismes eficients o fins i tot valorar energies renovables, encara que impliqui un desemborsament inicial més gran, aportarà un estalvi a llarg termini.

 

A Home Properties recomanem sol·licitar diversos pressupostos tancats i comparar-los amb detall, de manera que puguis prendre decisions informades i garantir una instal·lació segura, eficient i adaptada a les teves necessitats.

 

Des del començament del 2025, l’actualització dels preus del lloguer ja no dependrà del conegut IPC. En canvi, entra en vigor un nou indicador: l’Índex de Referència d’Arrendaments d’Habitatge (IRAV). L’objectiu d’aquest sistema és brindar més estabilitat i prevenir que els arrendaments es vegin afectats per fluctuacions extremes, com les que han tingut lloc els darrers anys.

 

Què canvia amb el nou índex?

Fins ara, la majoria dels contractes d’arrendament prenien l’IPC com a referència, cosa que provocava augments molt elevats durant períodes d’alta inflació. Amb l’IRAV, la pujada anual de la renda es calcula tenint en compte tres variables: la variació anual de l’IPC, la inflació subjacent i una taxa mitjana ajustada que combina paràmetres econòmics i previsions de creixement. El resultat serà el menor valor d’aquests tres indicadors, cosa que limita les pujades desproporcionades.

 

Actualització de la renda

La Llei d’arrendaments estableix que el lloguer només es pot revisar una vegada a l’any, sempre que s’hagi pactat al contracte. Amb l’arribada de l’IRAV, els propietaris han de notificar l’actualització amb un mes d’antelació utilitzant la dada oficial publicada per l’institut d’estadística.

 

Un exemple pràctic: si la renda mensual és de 1.200 euros i l’IRAV vigent al mes de la revisió és del 2,15%, l’increment serà de 25,8 euros. D’aquesta manera, la mensualitat nova passarà a ser 1.225,8 euros.

 

Quins contractes es veuran afectats?

Aquest índex només s’aplica als contractes d’habitatge habitual signats després de l’entrada en vigor de la nova regulació. No s’hi inclouen els arrendaments temporals, ni els d’habitacions, locals comercials, oficines o garatges.

 

Diferències amb l’IPC

Durant el 2025, les primeres dades mostren que l’IRAV se situa al voltant del 2%, mentre que l’IPC es manté a nivells més alts. Això confirma que el nou sistema suavitza les pujades i aporta més previsibilitat tant per a arrendadors com per a llogaters.

 

A Home Properties considerem que aquest canvi marcarà un nou rumb al mercat del lloguer, aportant un equilibri necessari entre la protecció dels llogaters i la seguretat dels propietaris.

 

En comunitats on hi ha habitatges adossats o pisos amb terrassa, les parets que separen les propietats solen generar interrogants i disputes. Aquestes parets, que separen dos immobles contigus, compleixen una funció essencial: marquen els límits entre propietats i són compartides pels dos veïns. Tot i això, quan apareixen esquerdes, humitats o qualsevol mena de desperfecte, sorgeix la pregunta clau: qui s’ha de fer càrrec de la reparació?

Un mur mitger és una construcció de propietat comuna entre dos propietaris; no es divideix en meitats, sinó que tots dos tenen la totalitat. Cadascú ha d’encarregar-se del seu manteniment des del costat, encara que la paret en si pertany a tots dos. Per tant, les tasques de conservació o reparació s’han de gestionar segons la causa que hagi originat el dany.

Si el desperfecte sorgeix per manca de manteniment o ús incorrecte per part d’un dels veïns, aquest ha de pagar la reparació. Però si el dany es deu a causes externes, com ara problemes al terreny o fenòmens atmosfèrics, la responsabilitat serà compartida, i ambdós propietaris hauran d’afrontar les despeses a parts iguals.

És important no confondre mur mitger amb mur separador. Aquest darrer és un element comú dins de la comunitat i la seva reparació correspon a la comunitat de propietaris, llevat que el dany s’origini per un mal ús particular. En aquest cas, el veí causant n’assumirà els costos.

Finalment, si un veí construeix un mur entre les propietats sense el consentiment de l’altre, i aquest afecta negativament l’habitatge (reducció de llum, danys estructurals o estètics), se’n podrà reclamar l’enderrocament i una possible indemnització.

A Home Properties aconsellem sempre mantenir una comunicació clara i, davant de qualsevol dany en murs mitgers, consultar amb experts per evitar conflictes i assegurar la correcta gestió de les reparacions.

De vegades, comptar amb més d’un contracte de lloguer a nom propi és necessari, sigui per mudances, segones residències o pisos compartits. Però, és possible fer-ho presentant una sola nòmina? Quines implicacions té aquesta situació? Des de Home Properties t’expliquem tot el que has de saber.

 

El paper de la nòmina en un contracte de lloguer

La nòmina és fonamental perquè el propietari avaluï la capacitat econòmica de l’inquilí i la solvència per pagar la renda mensual. Com a regla general, es recomana que la suma dels lloguers no superi el 30-40% dels ingressos nets. Això garanteix una relació equilibrada i redueix riscos per a ambdues parts.

 

Puc tenir dos contractes de lloguer amb una sola nòmina?

Legalment, sí que és possible figurar com a inquilí en dos contractes de lloguer simultanis. Tot i això, els propietaris solen demanar que els ingressos siguin prou alts per cobrir les dues despeses sense afectar l’estabilitat econòmica. Per això, si una sola nòmina compleix aquest criteri, no hi ha cap impediment legal per llogar dos pisos.

 

Lloguer d’habitatge habitual i ús dels habitatges

Encara que es pot ser llogater en diversos contractes, només un es pot considerar habitatge habitual, ja que aquest concepte té conseqüències fiscals i administratives. Per exemple, només un domicili pot estar registrat per a empadronament i ser utilitzat per a deduccions fiscals a l’impost sobre la renda.

 

Què passa si no visc al pis llogat com a habitatge habitual?

Signar un contracte com a habitatge habitual sense residir-hi efectivament pot generar problemes legals i fiscals, ja que es consideraria una simulació. Això afecta tant l’inquilí com el propietari i pot invalidar beneficis associats a aquest tipus de contracte.

 

Compartir pis i responsabilitats

Si tens dos contractes i comparteixes tots dos habitatges amb altres persones, és important identificar clarament quin és el teu domicili principal. Això és crucial per a tràmits oficials i possibles ajuts públics.

 

Protecció per als propietaris

Per minimitzar riscos en llogar una persona amb múltiples contractes, els propietaris poden sol·licitar avals, assegurances d’impagament i verificar l’autenticitat de la documentació presentada.

 

En definitiva, llogar dos pisos amb una sola nòmina és possible, sempre que els ingressos siguin suficients i es mantingui la transparència respecte de l’ús de cada habitatge. Home Properties recomana avaluar bé cada situació per evitar inconvenients legals i econòmics.

Saber el preu d’una mudança és un dubte habitual entre els qui es preparen per canviar de residència. Conèixer els preus i els factors que els determinen és fonamental per organitzar aquest procés de manera eficient.

El cost final d’un trasllat pot variar considerablement segons aspectes com la distància, el volum d’objectes, els serveis contractats i la ubicació de l’immoble. A Home Properties t’oferim una referència aproximada del que podries esperar el 2025.

Mudances locals

Quan el canvi es fa dins de la mateixa ciutat, els preus solen ser més accessibles. Per a un pis petit, l’import ronda entre 400 i 800 euros. Si es tracta d’un habitatge de mida mitjana, la xifra pot oscil·lar entre 550 i 1.000 euros; en cas de cases grans, la despesa se situa entre 950 i 2.000 euros.

Trasllats a altres províncies o a l’estranger

Si la mudança implica recórrer llargues distàncies, el pressupost augmenta. Per a habitatges mitjans, un trasllat interprovincial pot costar entre 700 i 2.000 euros. Pel que fa als canvis internacionals, els preus depenen en gran mesura del país de destinació i del volum transportat, i normalment se situen entre 2.500 i 10.000 euros.

Elements que impacten en el preu

Factors com la distància, la mida de la càrrega, els serveis addicionals (embalatge, desmuntatge i muntatge), l’època de l’any i l’accessibilitat al domicili poden influir de manera significativa en el cost final. Les dates de més demanda, com l’estiu o els caps de setmana, solen encarir el servei.

Com reduir despeses

Demanar diversos pressupostos, embalar les teves pertinences pel teu compte, organitzar el procés amb antelació i desfer-te d’objectes innecessaris són estratègies que ajuden a estalviar.

L’objectiu és que disposis de la informació necessària per planificar la teva mudança de manera pràctica i, alhora, evitar despeses innecessàries.

 

 

El consum energètic dedicat a la refrigeració en una llar mitjana representa fins a un 10% del total de l’habitatge, cosa que implica una despesa considerable a la factura elèctrica, atès que la majoria dels sistemes de refredament funcionen amb electricitat.

Els equips d’aire condicionat solen estar dimensionats per suportar les temperatures més extremes de l’any, encara que la majoria dels dies la seva màxima capacitat no és necessària. Això provoca que molts sistemes estiguin sobredimensionats, generant un malbaratament energètic i costos elevats. Per això, l’eficiència és clau per reduir tant el consum com l’impacte ambiental.

A més d’escollir el sistema correcte, hàbits quotidians poden significar un gran estalvi: utilitzar proteccions solars per evitar l’entrada directa del sol, programar la temperatura adequada sense exagerar, evitar col·locar els equips a prop de fonts de calor com a llums, i realitzar un manteniment regular per prolongar la vida útil de l’equip.

Quins factors considerar per triar el sistema de refrigeració ideal?

Necessitats reals de l’habitatge: L’orientació, la superfície i les característiques particulars influeixen en l’elecció. També és important tenir en compte els usos i preferències de la família a cada espai.

Font d’energia: Els sistemes poden funcionar amb electricitat o gas natural, i la seva eficiència dependrà de la climatologia i les condicions locals.

Criteris ecològics: Hi ha opcions sostenibles com els sistemes de fred solar, que aprofiten l’energia del sol per refrigerar, reduint l’impacte ambiental.

Si estàs pensant en renovar el sistema de refrigeració, considera assessorar-te amb professionals. L’equip més potent no sempre és el millor; hi ha alternatives eficients com els sistemes evaporatius, que funcionen amb baix consum i són ideals per a zones seques.

També és recomanable fer servir reguladors de temperatura i sensors per optimitzar l’ús, i complementar amb ventiladors per millorar la sensació de frescor.

A Home Properties creiem que la combinació de tecnologia adequada i hàbits responsables és la fórmula per combatre la calor de manera eficient i sostenible.

Les decisions en una comunitat de propietaris han de prendre’s en junta, seguint un protocol establert i complint certs requisits legals. Tot i que és comú que molts propietaris no assisteixin a aquestes reunions, la seva absència ha de ser voluntària. En cas contrari, si no han estat degudament convocats, es podrien generar importants problemes legals.

És comú que alguns propietaris es preguntin si poden impugnar una junta de veïns a la que no van ser convocats. La resposta és sí. La Llei de Propietat Horitzontal (LPH) estableix que qualsevol acord adoptat en una junta a què un propietari no va ser degudament citat pot ser impugnat. No rebre notificació pot suposar una situació d’indefensió, cosa que dona peu a declarar la nul·litat dels acords.

L’article 18 de la LPH permet impugnar els acords tant als propietaris absents com als privats indegudament del seu dret de vot. Això inclou els que no van ser convocats correctament. Fins i tot un propietari morós té dret a ser notificat i participar a les deliberacions, encara que no pugui votar si no està al corrent de pagament.

Per impugnar, cal estar al dia en els pagaments amb la comunitat o haver consignat judicialment el deute. Això és un requisit previ excepte quan s’impugnen decisions sobre quotes de participació. El procediment habitual comença amb una reclamació formal i pot derivar en una demanda judicial si no arriba a un acord amistós.

El termini per impugnar varia: és d’un any si l’acord és contrari a la llei o als estatuts, i de tres mesos a la resta dels casos.

Des de Home Properties recordem que el respecte a la legalitat a la convocatòria de juntes no només garanteix la validesa dels acords, sinó que reforça la convivència i la transparència a la comunitat. Davant de qualsevol dubte, sempre és recomanable comptar amb assessorament professional especialitzat.