Autor: Editor

El consum energètic dedicat a la refrigeració en una llar mitjana representa fins a un 10% del total de l’habitatge, cosa que implica una despesa considerable a la factura elèctrica, atès que la majoria dels sistemes de refredament funcionen amb electricitat.

Els equips d’aire condicionat solen estar dimensionats per suportar les temperatures més extremes de l’any, encara que la majoria dels dies la seva màxima capacitat no és necessària. Això provoca que molts sistemes estiguin sobredimensionats, generant un malbaratament energètic i costos elevats. Per això, l’eficiència és clau per reduir tant el consum com l’impacte ambiental.

A més d’escollir el sistema correcte, hàbits quotidians poden significar un gran estalvi: utilitzar proteccions solars per evitar l’entrada directa del sol, programar la temperatura adequada sense exagerar, evitar col·locar els equips a prop de fonts de calor com a llums, i realitzar un manteniment regular per prolongar la vida útil de l’equip.

Quins factors considerar per triar el sistema de refrigeració ideal?

Necessitats reals de l’habitatge: L’orientació, la superfície i les característiques particulars influeixen en l’elecció. També és important tenir en compte els usos i preferències de la família a cada espai.

Font d’energia: Els sistemes poden funcionar amb electricitat o gas natural, i la seva eficiència dependrà de la climatologia i les condicions locals.

Criteris ecològics: Hi ha opcions sostenibles com els sistemes de fred solar, que aprofiten l’energia del sol per refrigerar, reduint l’impacte ambiental.

Si estàs pensant en renovar el sistema de refrigeració, considera assessorar-te amb professionals. L’equip més potent no sempre és el millor; hi ha alternatives eficients com els sistemes evaporatius, que funcionen amb baix consum i són ideals per a zones seques.

També és recomanable fer servir reguladors de temperatura i sensors per optimitzar l’ús, i complementar amb ventiladors per millorar la sensació de frescor.

A Home Properties creiem que la combinació de tecnologia adequada i hàbits responsables és la fórmula per combatre la calor de manera eficient i sostenible.

Les decisions en una comunitat de propietaris han de prendre’s en junta, seguint un protocol establert i complint certs requisits legals. Tot i que és comú que molts propietaris no assisteixin a aquestes reunions, la seva absència ha de ser voluntària. En cas contrari, si no han estat degudament convocats, es podrien generar importants problemes legals.

És comú que alguns propietaris es preguntin si poden impugnar una junta de veïns a la que no van ser convocats. La resposta és sí. La Llei de Propietat Horitzontal (LPH) estableix que qualsevol acord adoptat en una junta a què un propietari no va ser degudament citat pot ser impugnat. No rebre notificació pot suposar una situació d’indefensió, cosa que dona peu a declarar la nul·litat dels acords.

L’article 18 de la LPH permet impugnar els acords tant als propietaris absents com als privats indegudament del seu dret de vot. Això inclou els que no van ser convocats correctament. Fins i tot un propietari morós té dret a ser notificat i participar a les deliberacions, encara que no pugui votar si no està al corrent de pagament.

Per impugnar, cal estar al dia en els pagaments amb la comunitat o haver consignat judicialment el deute. Això és un requisit previ excepte quan s’impugnen decisions sobre quotes de participació. El procediment habitual comença amb una reclamació formal i pot derivar en una demanda judicial si no arriba a un acord amistós.

El termini per impugnar varia: és d’un any si l’acord és contrari a la llei o als estatuts, i de tres mesos a la resta dels casos.

Des de Home Properties recordem que el respecte a la legalitat a la convocatòria de juntes no només garanteix la validesa dels acords, sinó que reforça la convivència i la transparència a la comunitat. Davant de qualsevol dubte, sempre és recomanable comptar amb assessorament professional especialitzat.

Moltes persones es pregunten quant costa construir una casa, especialment quan busquen un estil de vida més tranquil, fora de l’enrenou de la ciutat. Si tens un terreny propi i vols dissenyar una llar còmoda i funcional, un habitatge de 120 metres quadrats pot ser una opció excel·lent. Aquí t’expliquem l’essencial que has de saber sobre el preu.

El cost de construcció es calcula generalment per metre quadrat. El 2025, el rang habitual per a una casa amb qualitats bàsiques i acabats estàndard està entre 1.800 i 2.500 euros per metre quadrat, sense comptar el terreny ni el paisatgisme exterior. Això vol dir que una casa de 120 m² pot costar entre 216.000 i 300.000 euros, depenent del nivell de qualitat i materials escollits.

A més a més del cost total, és important conèixer quant pot valer l’estructura. Això inclou fonamentació, pilars, murs de càrrega, bigues, forjats i coberta. La fonamentació, per exemple, pot costar al voltant de 36.000 euros per a una casa en terreny pla, i l’estructura completa es podria situar en uns 800 euros per metre quadrat. Els dissenys més complexos o terrenys difícils incrementen aquests costos.

En decidir el pressupost, considera també altres factors que influeixen en el preu: l’estat del terreny, l’equip professional que contractis, la distribució interna i, per descomptat, els materials i els acabats. Optar per un disseny senzill i materials funcionals pot ajudar a mantenir els costos sota control. També és recomanable demanar pressupostos detallats i tancats per evitar sorpreses durant l’obra.

Finalment, tingues en compte que la decoració i el mobiliari també influeixen en la despesa total. Des de Home Properties aconsellem tenir una llista clara de prioritats perquè l’equip encarregat gestioni de manera eficient el pressupost, garantint que el més important per a tu rebi la inversió necessària.

Construir una casa de 120 m² és un projecte ambiciós, però amb la planificació adequada pot ser una experiència gratificant i ajustada a les teves possibilitats econòmiques.

A Catalunya, la figura del gran tenidor ha cobrat una rellevància especial a causa de l’aplicació de la Llei d’Habitatge i de la declaració de zones tensionades a diferents municipis. Aquesta figura, que a nivell estatal es defineix com la persona física o jurídica que posseeix més de deu immobles urbans o més de 1.500 m² construïts amb ús residencial, s’interpreta de manera més restrictiva en aquesta comunitat: només cal tenir cinc propietats en zona tensionada per ser considerat gran tenidor.

Aquest canvi ha generat múltiples incerteses entre propietaris i inversors. A diferència d’altres regions europees, aquesta figura jurídica no té precedents comparables, i la seva aplicació automàtica i generalitzada ha despertat crítiques perquè es considera desproporcionada. Es pressuposa una capacitat econòmica basada únicament en el nombre d’immobles, sense analitzar les circumstàncies específiques de cada propietari.

Entre les obligacions que aquesta figura imposa hi ha el respecte a l’índex de preus de referència per fixar lloguers, fins i tot en contractes temporals o per habitacions; l’obligació d’oferir un lloguer social en situacions de desnonament de persones vulnerables; i el manteniment de condicions d’habitabilitat exigides per llei. A més, la Generalitat pot exercir el dret de tempteig en cas de venda dels habitatges, cosa que limita la llibertat de transmissió dels immobles.

Des de Home Properties observem com aquestes mesures poden tenir un impacte negatiu a la inversió immobiliària privada. Molts propietaris que van adquirir immobles com una forma d’estalvi o inversió a llarg termini podrien veure’s perjudicats, enfrontant una rendibilitat minvant i més exigències regulatòries.

Tot i que la intenció d’aquestes normatives és millorar l’accés a l’habitatge, la veritat és que podrien generar l’efecte contrari: desincentivar la inversió i reduir l’oferta de lloguer. Per això, és fonamental que els propietaris coneguin amb precisió si els seus immobles es troben en zones tensionades i quines obligacions els corresponen com a grans forquilles. Per això, es recomana consultar el Sistema Estatal de Referència de Preus del Ministeri d’Habitatge.

Cancel·lar una hipoteca no només consisteix a saldar el deute pendent amb el banc, sinó també a dur a terme diversos tràmits i assumir certs costos addicionals.

El que molts desconeixen és que, encara que hagis acabat de pagar el teu préstec, la hipoteca continua figurant al Registre de la Propietat si no fas el procés de cancel·lació registral. Això pot portar complicacions en el futur, especialment si vols vendre l’immoble.

 

Les despeses de cancel·lació poden variar segons factors com el tipus d’interès del teu préstec (fix o variable), la data en què el vas signar o si ho cancel·les de manera anticipada. Si decideixes saldar el teu deute abans del termini establert, el banc et pot cobrar una comissió per amortització anticipada, ja que deixarà de percebre els interessos futurs acordats. Aquesta comissió està regulada per llei i acostuma a oscil·lar entre el 0% i el 2%, depenent del tipus d’interès i del temps transcorregut des de la signatura.

 

A més, per eliminar la càrrega hipotecària del Registre de la Propietat, necessitaràs acudir a una notaria per signar l’escriptura de cancel·lació i després inscriure-la. Això genera despeses notarials i registrals, que depenen del capital pendent. Per exemple, per a una hipoteca de 100.000 euros, el cost total de cancel·lació pot superar els 180 euros, sense comptar la possible comissió bancària.

 

D’altra banda, si has acabat de pagar la teva hipoteca segons el calendari acordat, no hauràs d’abonar cap comissió per cancel·lació. Tot i això, encara hauràs de fer-te càrrec de les despeses de notaria i registre.

 

Una bona notícia és que alguns d’aquests costos poden ser deduïbles si vens l’immoble, ja que són considerades despeses associades a la transmissió.

 

En definitiva, cancel·lar la teva hipoteca té un preu perquè suposa tancar formalment l’operació davant de notari i registre, a més de compensar el banc si decideixes amortitzar abans d’hora. Des de Home Properties et recomanem planificar amb antelació aquest procés per evitar sorpreses econòmiques i gestionar correctament tots els tràmits necessaris.

En la situació actual, després de la implementació de la nova Llei estatal sobre el dret a l’habitatge, nombrosos propietaris estan considerant opcions diferents al lloguer convencional. Entre elles, el lloguer temporal ha cobrat protagonisme, especialment davant de possibles mecanismes de control de preus que podrien limitar la rendibilitat del lloguer habitual.

Regulació legal

El lloguer habitual es regeix per la Llei d’arrendaments urbans (LAU), que estableix una protecció més àmplia per a l’inquilí.

Durada del contracte

En un contracte d’habitatge habitual, l’inquilí pot romandre fins a cinc anys (si l’arrendador és persona física) o set (si és jurídica), fins i tot si el contracte inicial és més curt.

Desistiment

L’inquilí d’un habitatge habitual pot desistir del contracte després de sis mesos. En un lloguer temporal només serà possible si s’ha pactat prèviament;

Fiança i garanties

La fiança legal en lloguers habituals és d’una mensualitat, amb possibilitat d’exigir-ne dues més com a garantia. En contractes temporals, la fiança és de dues mensualitats i no hi ha límit legal per a les garanties addicionals.

Ús i finalitat

El contracte temporal ha d’especificar que no serà habitatge habitual i justificar la temporalitat (per estudis, treball, etc.) Si no ho fa, es pot considerar un lloguer habitual i quedar subjecte a les seves limitacions.

Rendes i control fiscal

Les lleis de contenció de rendes afecten principalment el lloguer habitual. El lloguer temporal, en quedar fora d’aquest marc, permet més llibertat per fixar preus, cosa que podria resultar més rendible en termes fiscals.

La decisió entre optar per un lloguer temporal o un d’habitual estarà determinada per les característiques del propietari i els objectius que vulgui assolir.

Si comptes amb una segona residència i estàs pensant a treure’n rendibilitat durant l’estiu, és important que entenguis les diferències clau entre un lloguer temporal i un d’habitual, ja que no només afecten el tipus de contracte, sinó també la teva fiscalitat com a propietari.

A Home Properties us expliquem els aspectes més rellevants que heu de tenir en compte abans de decidir quin tipus de lloguer us convé més.

1. Durada i finalitat de lús

Encara que tots dos contractes s’utilitzen per cedir l’ús d’un habitatge, la seva regulació legal i objectius són diferents. El lloguer habitual està pensat per cobrir la necessitat permanent d’habitatge de l’inquilí i sol tenir una durada mínima de cinc anys, prorrogable.

2. Impacte fiscal

A efectes fiscals, tots dos models tributen de manera similar a la declaració de la renda. Tanmateix, el lloguer habitual permet aplicar determinades deduccions, com per exemple si l’inquilí té una determinada edat o si l’habitatge és la seva residència principal. Aquests avantatges fiscals no s’apliquen al lloguer temporal, cosa que pot afectar el teu rendiment net.

3. Fiança obligatòria

La fiança també varia. En un lloguer habitual, la fiança correspon a un més de renda. En el lloguer de temporada, la llei exigeix ​​dos mesos.

4. IVA i serveis addicionals

Els arrendaments de temporada estan exempts d’IVA, sempre que no ofereixis serveis propis del sector hoteler, com ara neteja periòdica o menjars.

5. Certificat energètic

Aquest document és obligatori per a lloguers superiors a quatre mesos. Si el teu contracte temporal és inferior a aquest període, en pots prescindir.

En definitiva, triar entre un lloguer habitual o un de temporal dependrà dels teus objectius, l’ús que es donarà a l’habitatge i la planificació fiscal.

Catalunya ha tornat a posar el focus al mercat del lloguer, ampliant els límits de preus també als arrendaments de temporada i als lloguers per habitacions. Aquesta mesura, impulsada mitjançant un nou decret llei, cerca equiparar aquestes modalitats al règim d’habitatge habitual a les zones declarades com a mercat residencial tensionat, amb l’objectiu de frenar l’augment dels preus i controlar l’oferta disponible.

La normativa estableix que qualsevol habitatge destinat a cobrir necessitats residencials, sense importar la durada del contracte, es considera d’ús permanent. Així, se sotmetrà als mateixos límits de preu que els contractes tradicionals. Només en quedaran fora aquelles propietats amb finalitat turística o recreativa degudament acreditada.

Una innovació important és la regulació del lloguer per habitacions: la quantitat total que es cobri per arrendar totes les habitacions d’un mateix habitatge no podrà excedir el límit màxim fixat per al lloguer de tota la propietat en conjunt. A més, es consideraran nul·les les clàusules contractuals que ocultin pràctiques abusives o generin desequilibri entre les parts.

Barcelona lidera pel que fa al pes del lloguer de temporada, que representa el 43% de l’oferta d’aquest tipus d’arrendaments, seguida per Girona, Tarragona i Lleida. D’altra banda, el mercat de lloguer a llarg termini continua disminuint. El 2024, la ciutat de Barcelona va experimentar una reducció del 26% a l’oferta tradicional de lloguer, mentre que el lloguer temporal va créixer un 31%.

Pel que fa al lloguer per habitacions, Barcelona també destaca com a ciutat amb els preus més alts d’Espanya, amb una mitjana mensual de 620 euros. Tot i que l’oferta ha crescut, la pressió sobre els preus continua sent elevada.

El decret també reforça el paper de l’Administració, ampliant el dret de tempteig i retracte sobre immobles de grans forquilles i assegurant la permanència de la qualificació d’habitatge protegit a zones tensionades. A més, es fomentarà la construcció pública mitjançant l’ús del fons de fiances de el lncasòl.

Des d’Home Properties considerem que aquestes mesures pretenen tornar l’equilibri al mercat i garantir una oferta d’habitatge més accessible i transparent per a tothom.

Amb l’inici de la campanya de la renda, arriba el moment de revisar com han de tributar els ingressos obtinguts pel lloguer d’un habitatge. A Home Properties t’expliquem les claus per declarar correctament el teu pis llogat si resideixes o tens propietats a Catalunya.

Una de les novetats principals d’aquest any és la modificació en la reducció aplicable als rendiments del lloguer. Quan el contracte hagi estat subscrit a partir del 26 de maig del 2023 i l’immoble s’utilitzi com a residència habitual, s’aplicarà una reducció general del 50%. Aquesta pot incrementar-se fins al 90% si es compleixen certs requisits, com ara que l’immoble estigui en una zona de mercat residencial tensionat, l’inquilí sigui jove o el propietari hagi rebaixat el preu del lloguer.

També es mantenen les deduccions per obres per millorar l‟eficiència energètica dels habitatges. Les accions que permeten obtenir deduccions de fins a un 60% inclouen la instal·lació de panells solars, la substitució de finestres o la incorporació de sistemes d’aerotèrmia.

Pels propietaris a Catalunya, continua vigent la deducció del 10% del lloguer anual de l’habitatge habitual, amb un límit de 300 euros, ampliable a 600 euros si es tracta de famílies nombroses o monoparentals.

Pel que fa a les despeses deduïbles, els propietaris poden incloure interessos d’hipoteca, IBI, comunitat, reparacions, assegurances, amortització de l’immoble i el mobiliari. És fonamental reflectir aquestes dades correctament a l’esborrany de la renda: els ingressos s’han de declarar a la casella 102, i les despeses a les caselles corresponents. Després, es pot aplicar la reducció del 60% sobre el rendiment net a la casella 150.

Per als llogaters, només podran aplicar la deducció estatal si el contracte és anterior al 2015, amb un 10,05% de deducció si no se superen certs límits d’ingressos.

La campanya d’aquest any exigeix ​​atenció al detall. Si tens dubtes sobre com declarar el teu habitatge llogat, recorda que una planificació correcta pot suposar un important estalvi fiscal.

Adquirir un immoble és una decisió transcendental que exigeix ​​una investigació exhaustiva i una anàlisi detallada de diversos factors. Això pren més rellevància en el cas dels edificis antics, ja que a Espanya, qualsevol construcció amb més de 50 anys s’ha de sotmetre a una Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE). Però què passa si l’edifici no passa aquest examen?

A Home Properties BCN t’ho expliquem.

La Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) és una revisió obligatòria per a tots els edificis que tenen més de 50 anys d’antiguitat. Aquesta inspecció s’enfoca a revisar l’estat de conservació de l’edificació, avaluant aspectes com ara esquerdes, humitats, filtracions d’aigua i altres problemes estructurals que requereixin reparació. El principal objectiu de la ITE és garantir la seguretat i l’habitabilitat de l’immoble per als qui l’ocupen.

Si un edifici no supera la ITE, el propietari podria rebre sancions econòmiques, amb multes que oscil·len entre 6.000 i 90.000 euros, segons el que estableix la normativa local. Aquesta situació pot ser problemàtica per al comprador, ja que pot rebutjar l’oferta si la propietat no compleix els requisits de seguretat. Si l’immoble no aprova la inspecció, cal contactar amb un arquitecte per avaluar les reformes necessàries per solucionar els problemes detectats i obtenir-ne l’aprovació en una segona revisió. El cost d’aquestes reparacions dependrà de la magnitud dels danys.

No passar la ITE pot tenir conseqüències addicionals. En certs casos, els municipis exigeixen passar aquesta inspecció per poder obtenir subvencions o fer tràmits administratius, i no complir amb la normativa pot derivar en una multa. Si el comprador adquireix un immoble amb una multa pendent per no haver passat la ITE, serà responsable de la sanció. A més, podrien sorgir altres inconvenients, com ara la denegació d’una hipoteca o la paralització de la transacció.

Per acabar, passar la ITE és una part fonamental del procés de compra d’un immoble a Espanya. No complir aquest requisit pot generar sancions econòmiques i complicacions addicionals que afectin tant el comprador com el venedor. Per tant, és essencial verificar que qualsevol propietat que es vulgui adquirir tingui la certificació corresponent de la ITE.