En la situació actual, després de la implementació de la nova Llei estatal sobre el dret a l’habitatge, nombrosos propietaris estan considerant opcions diferents al lloguer convencional. Entre elles, el lloguer temporal ha cobrat protagonisme, especialment davant de possibles mecanismes de control de preus que podrien limitar la rendibilitat del lloguer habitual.
Regulació legal
El lloguer habitual es regeix per la Llei d’arrendaments urbans (LAU), que estableix una protecció més àmplia per a l’inquilí.
Durada del contracte
En un contracte d’habitatge habitual, l’inquilí pot romandre fins a cinc anys (si l’arrendador és persona física) o set (si és jurídica), fins i tot si el contracte inicial és més curt.
Desistiment
L’inquilí d’un habitatge habitual pot desistir del contracte després de sis mesos. En un lloguer temporal només serà possible si s’ha pactat prèviament;
Fiança i garanties
La fiança legal en lloguers habituals és d’una mensualitat, amb possibilitat d’exigir-ne dues més com a garantia. En contractes temporals, la fiança és de dues mensualitats i no hi ha límit legal per a les garanties addicionals.
Ús i finalitat
El contracte temporal ha d’especificar que no serà habitatge habitual i justificar la temporalitat (per estudis, treball, etc.) Si no ho fa, es pot considerar un lloguer habitual i quedar subjecte a les seves limitacions.
Rendes i control fiscal
Les lleis de contenció de rendes afecten principalment el lloguer habitual. El lloguer temporal, en quedar fora d’aquest marc, permet més llibertat per fixar preus, cosa que podria resultar més rendible en termes fiscals.
La decisió entre optar per un lloguer temporal o un d’habitual estarà determinada per les característiques del propietari i els objectius que vulgui assolir.