A Catalunya, la figura del gran tenidor ha cobrat una rellevància especial a causa de l’aplicació de la Llei d’Habitatge i de la declaració de zones tensionades a diferents municipis. Aquesta figura, que a nivell estatal es defineix com la persona física o jurídica que posseeix més de deu immobles urbans o més de 1.500 m² construïts amb ús residencial, s’interpreta de manera més restrictiva en aquesta comunitat: només cal tenir cinc propietats en zona tensionada per ser considerat gran tenidor.
Aquest canvi ha generat múltiples incerteses entre propietaris i inversors. A diferència d’altres regions europees, aquesta figura jurídica no té precedents comparables, i la seva aplicació automàtica i generalitzada ha despertat crítiques perquè es considera desproporcionada. Es pressuposa una capacitat econòmica basada únicament en el nombre d’immobles, sense analitzar les circumstàncies específiques de cada propietari.
Entre les obligacions que aquesta figura imposa hi ha el respecte a l’índex de preus de referència per fixar lloguers, fins i tot en contractes temporals o per habitacions; l’obligació d’oferir un lloguer social en situacions de desnonament de persones vulnerables; i el manteniment de condicions d’habitabilitat exigides per llei. A més, la Generalitat pot exercir el dret de tempteig en cas de venda dels habitatges, cosa que limita la llibertat de transmissió dels immobles.
Des de Home Properties observem com aquestes mesures poden tenir un impacte negatiu a la inversió immobiliària privada. Molts propietaris que van adquirir immobles com una forma d’estalvi o inversió a llarg termini podrien veure’s perjudicats, enfrontant una rendibilitat minvant i més exigències regulatòries.
Tot i que la intenció d’aquestes normatives és millorar l’accés a l’habitatge, la veritat és que podrien generar l’efecte contrari: desincentivar la inversió i reduir l’oferta de lloguer. Per això, és fonamental que els propietaris coneguin amb precisió si els seus immobles es troben en zones tensionades i quines obligacions els corresponen com a grans forquilles. Per això, es recomana consultar el Sistema Estatal de Referència de Preus del Ministeri d’Habitatge.