Mes: agosto 2025

En comunitats on hi ha habitatges adossats o pisos amb terrassa, les parets que separen les propietats solen generar interrogants i disputes. Aquestes parets, que separen dos immobles contigus, compleixen una funció essencial: marquen els límits entre propietats i són compartides pels dos veïns. Tot i això, quan apareixen esquerdes, humitats o qualsevol mena de desperfecte, sorgeix la pregunta clau: qui s’ha de fer càrrec de la reparació?

Un mur mitger és una construcció de propietat comuna entre dos propietaris; no es divideix en meitats, sinó que tots dos tenen la totalitat. Cadascú ha d’encarregar-se del seu manteniment des del costat, encara que la paret en si pertany a tots dos. Per tant, les tasques de conservació o reparació s’han de gestionar segons la causa que hagi originat el dany.

Si el desperfecte sorgeix per manca de manteniment o ús incorrecte per part d’un dels veïns, aquest ha de pagar la reparació. Però si el dany es deu a causes externes, com ara problemes al terreny o fenòmens atmosfèrics, la responsabilitat serà compartida, i ambdós propietaris hauran d’afrontar les despeses a parts iguals.

És important no confondre mur mitger amb mur separador. Aquest darrer és un element comú dins de la comunitat i la seva reparació correspon a la comunitat de propietaris, llevat que el dany s’origini per un mal ús particular. En aquest cas, el veí causant n’assumirà els costos.

Finalment, si un veí construeix un mur entre les propietats sense el consentiment de l’altre, i aquest afecta negativament l’habitatge (reducció de llum, danys estructurals o estètics), se’n podrà reclamar l’enderrocament i una possible indemnització.

A Home Properties aconsellem sempre mantenir una comunicació clara i, davant de qualsevol dany en murs mitgers, consultar amb experts per evitar conflictes i assegurar la correcta gestió de les reparacions.

De vegades, comptar amb més d’un contracte de lloguer a nom propi és necessari, sigui per mudances, segones residències o pisos compartits. Però, és possible fer-ho presentant una sola nòmina? Quines implicacions té aquesta situació? Des de Home Properties t’expliquem tot el que has de saber.

 

El paper de la nòmina en un contracte de lloguer

La nòmina és fonamental perquè el propietari avaluï la capacitat econòmica de l’inquilí i la solvència per pagar la renda mensual. Com a regla general, es recomana que la suma dels lloguers no superi el 30-40% dels ingressos nets. Això garanteix una relació equilibrada i redueix riscos per a ambdues parts.

 

Puc tenir dos contractes de lloguer amb una sola nòmina?

Legalment, sí que és possible figurar com a inquilí en dos contractes de lloguer simultanis. Tot i això, els propietaris solen demanar que els ingressos siguin prou alts per cobrir les dues despeses sense afectar l’estabilitat econòmica. Per això, si una sola nòmina compleix aquest criteri, no hi ha cap impediment legal per llogar dos pisos.

 

Lloguer d’habitatge habitual i ús dels habitatges

Encara que es pot ser llogater en diversos contractes, només un es pot considerar habitatge habitual, ja que aquest concepte té conseqüències fiscals i administratives. Per exemple, només un domicili pot estar registrat per a empadronament i ser utilitzat per a deduccions fiscals a l’impost sobre la renda.

 

Què passa si no visc al pis llogat com a habitatge habitual?

Signar un contracte com a habitatge habitual sense residir-hi efectivament pot generar problemes legals i fiscals, ja que es consideraria una simulació. Això afecta tant l’inquilí com el propietari i pot invalidar beneficis associats a aquest tipus de contracte.

 

Compartir pis i responsabilitats

Si tens dos contractes i comparteixes tots dos habitatges amb altres persones, és important identificar clarament quin és el teu domicili principal. Això és crucial per a tràmits oficials i possibles ajuts públics.

 

Protecció per als propietaris

Per minimitzar riscos en llogar una persona amb múltiples contractes, els propietaris poden sol·licitar avals, assegurances d’impagament i verificar l’autenticitat de la documentació presentada.

 

En definitiva, llogar dos pisos amb una sola nòmina és possible, sempre que els ingressos siguin suficients i es mantingui la transparència respecte de l’ús de cada habitatge. Home Properties recomana avaluar bé cada situació per evitar inconvenients legals i econòmics.

Saber el preu d’una mudança és un dubte habitual entre els qui es preparen per canviar de residència. Conèixer els preus i els factors que els determinen és fonamental per organitzar aquest procés de manera eficient.

El cost final d’un trasllat pot variar considerablement segons aspectes com la distància, el volum d’objectes, els serveis contractats i la ubicació de l’immoble. A Home Properties t’oferim una referència aproximada del que podries esperar el 2025.

Mudances locals

Quan el canvi es fa dins de la mateixa ciutat, els preus solen ser més accessibles. Per a un pis petit, l’import ronda entre 400 i 800 euros. Si es tracta d’un habitatge de mida mitjana, la xifra pot oscil·lar entre 550 i 1.000 euros; en cas de cases grans, la despesa se situa entre 950 i 2.000 euros.

Trasllats a altres províncies o a l’estranger

Si la mudança implica recórrer llargues distàncies, el pressupost augmenta. Per a habitatges mitjans, un trasllat interprovincial pot costar entre 700 i 2.000 euros. Pel que fa als canvis internacionals, els preus depenen en gran mesura del país de destinació i del volum transportat, i normalment se situen entre 2.500 i 10.000 euros.

Elements que impacten en el preu

Factors com la distància, la mida de la càrrega, els serveis addicionals (embalatge, desmuntatge i muntatge), l’època de l’any i l’accessibilitat al domicili poden influir de manera significativa en el cost final. Les dates de més demanda, com l’estiu o els caps de setmana, solen encarir el servei.

Com reduir despeses

Demanar diversos pressupostos, embalar les teves pertinences pel teu compte, organitzar el procés amb antelació i desfer-te d’objectes innecessaris són estratègies que ajuden a estalviar.

L’objectiu és que disposis de la informació necessària per planificar la teva mudança de manera pràctica i, alhora, evitar despeses innecessàries.

 

 

El consum energètic dedicat a la refrigeració en una llar mitjana representa fins a un 10% del total de l’habitatge, cosa que implica una despesa considerable a la factura elèctrica, atès que la majoria dels sistemes de refredament funcionen amb electricitat.

Els equips d’aire condicionat solen estar dimensionats per suportar les temperatures més extremes de l’any, encara que la majoria dels dies la seva màxima capacitat no és necessària. Això provoca que molts sistemes estiguin sobredimensionats, generant un malbaratament energètic i costos elevats. Per això, l’eficiència és clau per reduir tant el consum com l’impacte ambiental.

A més d’escollir el sistema correcte, hàbits quotidians poden significar un gran estalvi: utilitzar proteccions solars per evitar l’entrada directa del sol, programar la temperatura adequada sense exagerar, evitar col·locar els equips a prop de fonts de calor com a llums, i realitzar un manteniment regular per prolongar la vida útil de l’equip.

Quins factors considerar per triar el sistema de refrigeració ideal?

Necessitats reals de l’habitatge: L’orientació, la superfície i les característiques particulars influeixen en l’elecció. També és important tenir en compte els usos i preferències de la família a cada espai.

Font d’energia: Els sistemes poden funcionar amb electricitat o gas natural, i la seva eficiència dependrà de la climatologia i les condicions locals.

Criteris ecològics: Hi ha opcions sostenibles com els sistemes de fred solar, que aprofiten l’energia del sol per refrigerar, reduint l’impacte ambiental.

Si estàs pensant en renovar el sistema de refrigeració, considera assessorar-te amb professionals. L’equip més potent no sempre és el millor; hi ha alternatives eficients com els sistemes evaporatius, que funcionen amb baix consum i són ideals per a zones seques.

També és recomanable fer servir reguladors de temperatura i sensors per optimitzar l’ús, i complementar amb ventiladors per millorar la sensació de frescor.

A Home Properties creiem que la combinació de tecnologia adequada i hàbits responsables és la fórmula per combatre la calor de manera eficient i sostenible.

Les decisions en una comunitat de propietaris han de prendre’s en junta, seguint un protocol establert i complint certs requisits legals. Tot i que és comú que molts propietaris no assisteixin a aquestes reunions, la seva absència ha de ser voluntària. En cas contrari, si no han estat degudament convocats, es podrien generar importants problemes legals.

És comú que alguns propietaris es preguntin si poden impugnar una junta de veïns a la que no van ser convocats. La resposta és sí. La Llei de Propietat Horitzontal (LPH) estableix que qualsevol acord adoptat en una junta a què un propietari no va ser degudament citat pot ser impugnat. No rebre notificació pot suposar una situació d’indefensió, cosa que dona peu a declarar la nul·litat dels acords.

L’article 18 de la LPH permet impugnar els acords tant als propietaris absents com als privats indegudament del seu dret de vot. Això inclou els que no van ser convocats correctament. Fins i tot un propietari morós té dret a ser notificat i participar a les deliberacions, encara que no pugui votar si no està al corrent de pagament.

Per impugnar, cal estar al dia en els pagaments amb la comunitat o haver consignat judicialment el deute. Això és un requisit previ excepte quan s’impugnen decisions sobre quotes de participació. El procediment habitual comença amb una reclamació formal i pot derivar en una demanda judicial si no arriba a un acord amistós.

El termini per impugnar varia: és d’un any si l’acord és contrari a la llei o als estatuts, i de tres mesos a la resta dels casos.

Des de Home Properties recordem que el respecte a la legalitat a la convocatòria de juntes no només garanteix la validesa dels acords, sinó que reforça la convivència i la transparència a la comunitat. Davant de qualsevol dubte, sempre és recomanable comptar amb assessorament professional especialitzat.

Moltes persones es pregunten quant costa construir una casa, especialment quan busquen un estil de vida més tranquil, fora de l’enrenou de la ciutat. Si tens un terreny propi i vols dissenyar una llar còmoda i funcional, un habitatge de 120 metres quadrats pot ser una opció excel·lent. Aquí t’expliquem l’essencial que has de saber sobre el preu.

El cost de construcció es calcula generalment per metre quadrat. El 2025, el rang habitual per a una casa amb qualitats bàsiques i acabats estàndard està entre 1.800 i 2.500 euros per metre quadrat, sense comptar el terreny ni el paisatgisme exterior. Això vol dir que una casa de 120 m² pot costar entre 216.000 i 300.000 euros, depenent del nivell de qualitat i materials escollits.

A més a més del cost total, és important conèixer quant pot valer l’estructura. Això inclou fonamentació, pilars, murs de càrrega, bigues, forjats i coberta. La fonamentació, per exemple, pot costar al voltant de 36.000 euros per a una casa en terreny pla, i l’estructura completa es podria situar en uns 800 euros per metre quadrat. Els dissenys més complexos o terrenys difícils incrementen aquests costos.

En decidir el pressupost, considera també altres factors que influeixen en el preu: l’estat del terreny, l’equip professional que contractis, la distribució interna i, per descomptat, els materials i els acabats. Optar per un disseny senzill i materials funcionals pot ajudar a mantenir els costos sota control. També és recomanable demanar pressupostos detallats i tancats per evitar sorpreses durant l’obra.

Finalment, tingues en compte que la decoració i el mobiliari també influeixen en la despesa total. Des de Home Properties aconsellem tenir una llista clara de prioritats perquè l’equip encarregat gestioni de manera eficient el pressupost, garantint que el més important per a tu rebi la inversió necessària.

Construir una casa de 120 m² és un projecte ambiciós, però amb la planificació adequada pot ser una experiència gratificant i ajustada a les teves possibilitats econòmiques.

A Catalunya, la figura del gran tenidor ha cobrat una rellevància especial a causa de l’aplicació de la Llei d’Habitatge i de la declaració de zones tensionades a diferents municipis. Aquesta figura, que a nivell estatal es defineix com la persona física o jurídica que posseeix més de deu immobles urbans o més de 1.500 m² construïts amb ús residencial, s’interpreta de manera més restrictiva en aquesta comunitat: només cal tenir cinc propietats en zona tensionada per ser considerat gran tenidor.

Aquest canvi ha generat múltiples incerteses entre propietaris i inversors. A diferència d’altres regions europees, aquesta figura jurídica no té precedents comparables, i la seva aplicació automàtica i generalitzada ha despertat crítiques perquè es considera desproporcionada. Es pressuposa una capacitat econòmica basada únicament en el nombre d’immobles, sense analitzar les circumstàncies específiques de cada propietari.

Entre les obligacions que aquesta figura imposa hi ha el respecte a l’índex de preus de referència per fixar lloguers, fins i tot en contractes temporals o per habitacions; l’obligació d’oferir un lloguer social en situacions de desnonament de persones vulnerables; i el manteniment de condicions d’habitabilitat exigides per llei. A més, la Generalitat pot exercir el dret de tempteig en cas de venda dels habitatges, cosa que limita la llibertat de transmissió dels immobles.

Des de Home Properties observem com aquestes mesures poden tenir un impacte negatiu a la inversió immobiliària privada. Molts propietaris que van adquirir immobles com una forma d’estalvi o inversió a llarg termini podrien veure’s perjudicats, enfrontant una rendibilitat minvant i més exigències regulatòries.

Tot i que la intenció d’aquestes normatives és millorar l’accés a l’habitatge, la veritat és que podrien generar l’efecte contrari: desincentivar la inversió i reduir l’oferta de lloguer. Per això, és fonamental que els propietaris coneguin amb precisió si els seus immobles es troben en zones tensionades i quines obligacions els corresponen com a grans forquilles. Per això, es recomana consultar el Sistema Estatal de Referència de Preus del Ministeri d’Habitatge.